Fa temps que he oblidat com plorar.
Sol entre parets dies i dies.
La gent sempre em diu que estic mort.
La mort porta un nom: el teu nom.

Per mi tot té un preu. Què vals tu?
Quin preu pagaré? Potser la vida?

He pagat amb vida creure'm que jo
sempre fruiria del teu amor.

Vaig creure'm un rei per ser amb tu.
Vaig fer-te un castell amb sang i riures.

He pagat amb vida creure'm que jo
sempre fruiria del teu amor.

Abella reina, què he estat jo?
Què vas donar-me per ser el que sóc?

He pagat amb vida creure'm que jo
sempre fruiria del teu amor.

I ara que moro, moro tot sol.
Ja sóc història vora del foc.
Sóc com la boira, sóc un record
dins la memòria dels somiadors.