S'ha de llevar
tot just quan l'alba es desfà
i cantar.
De bar en bar,
amb la guitarra entre les mans,
s'ha fet gran.

Se n'ha cansat
d'empaitar un somni daurat,
i amb els anys,
s'ha acostumat
a compartir amb la soledat,
desenganys.

Somnis que es desfan
pels carrers d'una ciutat.
Dies que ja mai més tornaran...
Segueix gola avall cantant...

Txu, txu, ru,
Txu, ru, txu...

Dormint pels bancs,
convertint en noves llars
cada indret.
Arracerat
a tres monedes
que han deixat
al seu barret.

I mentre no arriba l'estiu
busca raons per estar viu.
Canta per sortir de la foscor,
la vella cançó que diu...

Txu, txu, ru…