La va trobar, a una sala mig buida
Buscant un somni, fugint del dolor
Entrant pels ulls, va sentir mil espurnes
Aquella història va canviar-li el món

Va perdre-ho tot, la partida i la vida
Cada ciutat li esmicolava el cor
Només el far del sud, ell es mira
Segueix la flama fins que res no es mou

I empeny el sol, tan bruna, tan forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu

Et donaria amor si poguessis tornar-me'n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar

Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol
Però cada cop amb un plor la perdia
La llum s'apaga quan la sort es pon

I el seu record s'estimba en ciutats adormides
I somia fins a l'alba el seu far sense vida, trist

Et donaria amor si poguessis tornar-me'n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar

Tremolant, a poc a poc surt del cine
Sessió de nit, avui ja és l'últim dia
S'endú el cartell, arriba a casa i l'espia
L'habitació es transforma en un món nou

I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja
I el seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa
I apaga el sol, tan bruna, tan feble i prohibida
I s'enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu

Et donaria amor si poguessis tornar-me'n
Et donaria amor si pogués ser veritat
Et donaria el món si poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar
Et donaria amor
Et donaria el món si poguessis mirar
Et donaria amor si volguessis quedar-te
Ho donaria tot si et pogués estimar

Et donaria amor
Ho donaria tot si pogués quedar-te
Et donaria amor
Ho donaria tot si et pogués estimar