Jo et voldria posar el món als peus
com un present.
però només sóc un pirata vell,
sense nau ni calers.

Et vaig deixar
cuidant d'un mar en calma
sobre els coralls,
sota els somnis d'un noi

que amb má ferma i l'orgulla dels anys
posá el crit dis delcoll de la gent
pe passava prop d'ell.

Jo et voldria posar el món als peus,
somnis d'un boig
que de jove es creia el Rei del Mar,
sobre d'un gran vaixell.

Pero es va enfonsar
cuidant d'un mar en calma,
i ara els coralls
són peces del seu llit.

Tornada:
I l'orgull s'ha perdut dins del temps,
ja no es sentes els crits de la gent
que passava prop meu.

Els canons tronaven
paraules de mort i pau.
Sobre el mar volàven
viatgers d'un fals infern.

Tornada