Quan l’arbre
De l’arrel i el cel
Va pujant a poc a poc
S’enfila illuminant, estels
Abraçant tot el meu dol

Ai pare que m’abraces fort
Amb el vent i sense cos
Recordant cada mirada
Sense (port) i sense estada
Jo t’estimo amunt i amunt
Amor, no estaràs Sol

No em deixis pensar amb dolor
Jo et ploro perque t’enyoro
Pero em fa somriure
M’ajuda viure
Aquest camí
I aquest destí
Que ens ha fet familia

Les pregaries, reflexions i tants petons
Regaran tots el racons
Dels meus dubtes i il. Lusions

Fa tants anys que ja no et trobo
Els teus fruits son plens dels buits
Ara et canto i ja no et ploro

Quan l’aire de la fred i el Sol
Va pujant a poc a poc
Jo t’estimo de debo i et ploro
Vull cantar tot el meu dol

Quan l’arbre del record i el dol
Va florint de Sol a Sol
M’esgarrapo aquest dolor i celebro
Vaig sentint
Amor del bo