Fart d'esperar i no rebre res
d'aguantar tant de patiment,
tragar-te tanta hipocresia.

Fart d'escoltar sempre el mateix
que no ets res ni seràs res,
fart de sentir-te despreciat.

Crescut entre la soledat,
aprenent a no contestar,
agraïnt i baixant el cap.

Nos has tingut temps per a intentar
prendre un camí per a arribar,
massa ocupat a oblidar...

Temps,
ara és el temps,
ha arribat el temps,
temps d'esclatar...

Fart de lluitar per a esborrar
les cicatrius del teu passat,
pallisses que els ulls t'han marcat.

Fart de creure en tu mateix,
de fer-te el fort sobre el teu pes,
construint el teu trist present.

Cansat de ser un nombre més
en les llistes de les ett's,
cansat de no saber mai res,

mai res d'un futur que no és,
que s'aguanta en el no res
i en les entranyes del poder.

Temps,
ara és el temps,
ha arribat el temps,
temps d'esclatar...

Oblidem el sentit
de les nostres vides
a base de calades
lentes i sofrides,
oblidem el sentit
de la nostra existència,
crescuts entre mentides,
odi i violència.
I duem als ulls la mirada marcada,
l'expressió carregada, sobrecarregada,
i callem amb la nit
i no podem dormir
i ens preguntem per què
sentim aquesta ràbia encara,
aquesta ràbia encara...