De Feliu Ventura a Miquel Martí Pol

Fou un fred i trist novembre
en la tardor del nostre plor,
de la terra naix un xiscle
testimoni d´una mort.

Amb la mirada bategaves
abans de la teua nit,
i amb les paraules desvetllaves
tots els silencis i els crits.

Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent.

En l´espai de les estrelles
t´has perdut en el meu cant,
però t´he trobat amb elles
i m´has fet entendre tant.

I ara que la terra calla
alce el meu puny novament,
i amb una nova tornada
farem brotar el moment.

Jo tornaré a cridar e teu nom contra el vent.
Contra el vent!
Contra el vent!
Contra el vent!
Contra el vent!