Que és trist aquell racó i com l'enyoro! Un fum que ho tapa tot malgrat el sol, que, pàl-lid i ullerós com una dona, ve a compadir-nos com qui vol i dol. Racons i fums guanyats a força d'anys d'estar-hi, malaguanyats per mi, si ara us heu fos. No us recordo prou bé, però us estimo, que em vàreu seguir sempre com un gos, i a força de portar-vos al darrere us vaig considerar talment un os. Un tros de pis, tres llits i xemeneies, un tren amb molta gent que en vol sortir... Recordo aquell pitar, que em fonia l'orella, i ara que la tinc bé, no el puc sentir.
Olors indefinibles d'aquells barris, memòries dels bons dies de l'ahir. I ara que estic sol amb la meva guitarra, n'he fet una cançó; havia de ser així. Que és trist aquell racó i com l'enyoro! Un fum que ho tapa tot malgrat el sol...