Ara que tenim vint anys, i encara tenim prou força, i no tenim l'ànima morta, i em sentir bullir la sang. I encara em sentim capaçes de cantar si un altre canta. Avui que tenim prou veu i encara creim en déus... Cantarem les pedres, la terra, l'aigua, al blat i al camí, que vaig trepitjant. A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre, i al vent que al matí ve a besar-me el rostre. I alzarem la veu, per una tempesta, per un raig de sol, o pel rossinyol que ha de cantar al vespre. Ara que tenim vint anys, i encara tenim prou força, i no tenim l'ànima morta, i em sentir bullir la sang. Ara que tenim vint anys, i encara el cor sem s'embala, per un moment d'estimar, o en veure un infant plorar... Cantarem l'amor. Al primer. Al darrer. Al que et fa patir. Al que vius un dia. I plorarem amb aquells que es troben tots sols, sense cap amor van passant pel món. I alzarem la veu, per cantar als homes que han nascut dempeus, que viuen dempeus, i que dempeus moren. I no deixarem de cantar. Mentres que diu un fil de veu. Qui sap si podrém demà. Però avui només tenim vint anys. I encara tenim prou força, i no tenim l'ànima morta, i em sentir bullir la sang...