Ungles brutes i un munt de repèls
Enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermells,
Després a la bassa tots nuets
Vigilant la roba i que no arribi el pagès!
I a l´hora de berenar
Pa amb vi i sucre o un tros de codonyat,
I després tornar al carrer amb el morro empastifat.
Cap al tard havíem de parar
De jugar al futbol i veure els carros passar
Amb el gos al darrera lligat
Petaner i sempre a l´aguait de no ser apedregat,
I després d´haver sopat
Pa torrat amb un bon tros de tall
A la fresca vigilats jugàvem a amagar.
Anys enrera
Penso què queda
D´aquell que un dia va anar
Amb pantalons curts i els genolls pelats.
El diumenge missa puntual
Tocava diana l´àvia sempre cantant
Em mudava des del llit estant
Després d´un bon cossi de llet sempre cremant.
El campanar deia clar
Segons ella: "veniu mudats"
I després m´arriava, això si, ben encoloniat.
Oh, anys enrera
Penso què queda
D´aquell que un dia va anar
Amb pantalons curts i els genolls pelats
Potser és cert que només recordem
Allò que ens agrada
Però què seria d´aquestes nits
Sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall.
Oh, anys enrera
Penso què queda
D´aquell que un dia va anar
Amb pantalons curts i els genolls pelats.