Muntanyes regalades, son les del canigó
Que tot l’estiu floreixen, primavera i tardor

Jo que no l’aimo gaire, jo que no l’aimo, no
Jo que no laimo gaire, la vida del pastor
Ell se’n va a la muntanya, jo resto al Roselló

Jo que no l’aimo gaire, jo que no l’aimo, no
Jo que no laimo gaire, la vida del pastor

Ell beu de l’aigua clara, jo vec vi de lmillor
Ell dorm damunt la palla, jo en llençols de cotó

El menja pa moreno, jo em menjo del flecó
Ell cull brotest de menta, jo floretes d’olor